Deja un comentario

Rosana Montalban Moya: “és al sector privat on trobem més diferències salarials”

la fotoSi et va agradar el programa sobre feminisme, et deixem una ampliacó de l’entrevista amb Rosana Montalban Moya, membre de acontracorrent, d’Esquerra Unida, entre d’altres associacions.

P: La crisi econòmica afecta més a les dones?

No es tracta solament de que afecte amb major grau a les dones, que si que es així. De fet, segons l’ultimes dades del INE (Institut Nacional d’Estadística), les dones seguim al capdavant de les llistes d’aturades. Però les dones sempre hi hem estat afectades per la situació econòmica, siga en ‘crisi’ o no, per les dones el sistema capitalista heteropatriarcal es una ‘crisi’ constant, en eixe sentit les dades sols fan que remarcar-se per donar força a la idea de ‘crisi’ econòmica però no per evidenciar una realitat soferta des de molt de temps enrere. No obstant, el més interesant d’aquest context, per mi, és que la idea de ‘crisi’ posa de manifest la decadència d’aquest sistema heteropatriarcal capitalista en els cossos i les situacions dels col·lectius minoritaris hegemònicament parlant. La situació de precarietat a la que estem abocades les dones, junt a altres col·lectius minoritaris i afectats per les violències que el capitalisme exerceix sobre la nostra identitat, situació o context, és resultat d’anys de dominació masclista, que junt amb un sistema econòmicament patriarcal, ha estat l’encarregat de fer invisible el paper que aporten les dones a la societat. És a dir, les societats capitalistes en l’actualitat estan basades i necessitades d’una sèrie d’activitats sense les quals ens seria molt difícil viure amb un benestar digne, aquestes activitats com són la cura i l’atenció humana han estat activitats, en gran mesura, exercides tradicionalment per a les dones, i com a tal han estat activitats menysvalorades i menyspreades per el sistema capitalista heteropatriarcal. De tal manera que el sector serveis i d’atenció a les persones, que és un dels mes afectats per la ‘crisi’, ha estat l’escenari on més presencia de dones hi han participat, per tant, si analitzem la ‘crisi’ des d’una perspectiva feminista és fàcil evidenciar que la ‘crisi’ no és solament econòmica sinó que és una ‘crisi’ integral en la que cal evidenciar la necessitat d’un canvi de sistema cap a altres models en els que es reconegui l’aportació que les dones han fet a la humanitat. Es tracta de virar el camí cap a una economia feminista, on les persones estiguem abans que els beneficis econòmics capitalistes.

 P:Què és el sostre de vidre?

El sostre de vidre és la barrera invisible que impedeix, que per una qüestió de gènere,  que les dones siguem quantitativament, i per tant qualitativament, menys nombroses en llocs de treball que impliquen majors responsabilitats en la presa de decisions.

 P:Com es pot explicar que en un país democràtic les dones guanyen menys diners per la mateixa feina que els homes?

Perquè suposadament és una democràcia poc democràtica, per no dir que no hi ha democràcia. Anem a vore, on realment hi trobem sous amb majors diferencies per quantia econòmica per el mateix càrrec laboral es en el sector privat, el qual evidencia que vivim en una societat masclista, en la que la dona no és reconeguda com una professional des de la igualtat. Ara bé, és l’Estat l’encarregat de garantir que aquestes situacions no es donen. No obstant, amb les polítiques de gènere que actualment estan proposant-se és fàcil adonar-se que en aquest camp tampoc va a ser fàcil lliurar la lluita per fer que aquesta situació canvie. Per tant, ha de ser mitjançant les denuncies, mobilitzacions socials i sensibilització de la problemàtica, el mitjà pel que hem de lliurar per fer visible aquesta desigualtat per canviar-la. També cal recordar que hi ha una llei de igualtat, que per molt precària que siga ens serveix per acollir-nos front una situació com aquesta, per tant la denúncia és un dels mitjans que podem emprar.

Font: google

Font: google

 P:Els ciutadans hauran de pagar per portar un cas als tribunals, el cost de la gestió pot anar entre els 100 i els 1200€. Com pot afectar aquesta mesura a les dones que pateixen violència de gènere?

Aquesta és una de les més greus implicacions en el cas del tractament de les denuncies en els casos de violència masclista, no solament per el cost sinó per la inaccessibilitat que implica. El pas que realitza una dona que esta patint un cas de violència masclista per denunciar, és un pas determinant per a que la seua situació canvie, si en aquest pas no es garanteix una integral protecció, acompanyament i assessorament a la persona, és molt, molt difícil que aquesta persona puga sortir per ella mateixa d’aquesta situació de violència. No hem d’oblidar que una de les causes per les que les persones que sofreixen violència masclista no denuncien i intenten canviar la seua situació, és per la pressió afectiva però també per el baix o nul poder econòmic que aquesta persona té, bé perquè hi depèn econòmicament de la persona que l’està maltractant o perquè aquesta persona li espolia o restringeix el accés als recursos econòmics. Aleshores resulta evident que si des de les institucions la major mesura que es posa ‘contra’ la violència masclista ha de passar necessàriament per una o mil denuncies, també és evident que posar l’obstacle econòmic genera que hi hagen menys denuncies i per tant tinguem més dones que sofreixen violència masclista i que no poden denunciar per falta de recursos econòmics necessaris, no per denunciar solament sinó per iniciar el camí cap a una vida autònoma i lliure de violència. L’únic que s’aconsegueix amb aquesta mesura és tenir un major nombre de dones engreixant les llistes de defuncions per violència masclista.

P:La nova llei de reproducció assistida, que penseu sobre ella?

Aquesta llei no deixa de posar en manifest la LGTBQI fòbia d’un govern dominant retrògrad, que encara manté forts vincles amb l’església catòlica i que pretén imposar a la societat una idea irreal i opriment de heteronormativitat. Des del punt de vista jurídic aquesta llei suposa un retrocés en el reconeixement dels drets que com a societat hem aconseguit, que també implica un acte de violència simbòlica flagrant contra un dels col·lectius més actius de la societat com és la comunitat LGTBQI, i en gran part contra la totalitat de la societat, per l’impossibilitat o dificultats atribuïdes que comporta aquesta llei per formar una família diferent a la que marca la heteronormativitat. D’aquesta manera i sota el meu parèixer, el meu criteri per determinar si aquesta és una llei que aporta benestar a la societat, que és la finalitat jurídica de les lleis, pense que més be el que aporta és malestar, per que és una llei contradictòria amb la finalitat jurídica que es pressuposa que deuen tenir les lleis.

Font: google

Font: google

P:La llei LOMCE afavoreix la discriminació per sexes. Aquesta és una mesura positiva?

El primer que cal destacar en aquesta llei, és que esta escrita amb un llenguatge totalment exclusiu i discriminatori, per tant partint d’aquest principi és evident que no va a aportar cap canvi que millore la situació de les dones en l’àmbit educatiu. A més hi trobem que contempla la igualtat d’una manera apartada i la tracta separada de la resta, com si fos un requisit demes. El que hi demanem és que més enllà de les mesures positives, la igualtat és contemple des d’una perspectiva transversal i que siga contemplada des de la primària i la secundaria. I no solament es contemple en el cas de les dones, sinó que es treballe per la inclusió i transversalització cap al respecte i per la integració de qualsevol dels col·lectius que estan en situació de discriminació per raons de origen, sexe o identitat.

P:És correcte el tractament que fan els mitjans dels casos de violència de gènere?

Si per ‘mitjans’ es referiu als mitjans de comunicació massius i no massius per de baixa responsabilitat social com puga ser Intereconomia, per suposat que hi fan un mal tractament dels casos de violència de gènere, sens dubte.  De fet si ens fixem en els titulars, que ja de per sí ens indiquen moltes coses, la dona sempre apareix com a víctima i mai s’anomena al home com assassí, que és el que és, i després quan segueixes llegint o atenent la notícia és fàcil trobar-se amb l’absència d’un llenguatge inclusiu i respectuós amb la dona que ha estat agredida i la seua família i entorn social. Sempre es busca el sensacionalisme, i si et dones compte el que més rellevància te és la manera com s’ha efectuat l’agressió o assassinat o si les filles o fills ho havien presenciat o no. Altra de les coses que també sol ocórrer en molts dels casos, és que referencien el nom de la dona, però mai o molt poques voltes diuen el nom del agressor o assassí. I després ja entren els juís de valor sobre si la dona havia o no denunciat al maltractador, sembla ser que si una dona no denuncia és culpa seua que la maten o l’agredeixen, però mai es posa en entredit la decadència o precarietat dels recursos que hi han per efectuar la denúncia. I en el cas de que haja denunciat, la qüestió es centra en el perquè hi seguia tan prop del maltractador i no havia marxat, és a dir, passe el que passe dits mitjans de comunicació sempre aconsegueixen donar la volta a la situació. I ja no hi parlem en el cas de que la dona o el maltractador estiguin en una situació d’immigració, aleshores si que ja trobem la despersonalització absoluta i la invisibilitat del acte. La noticia es relata des de el sensacionalisme més cruel, i ja no parlen de persones sinó de ‘representants dels seus països d’origen’, i l’origen de l’agressió deixa de ser masclista i passa a ser ‘cultural’, evidenciant un racisme i una poca delicadesa en el tractament del cas que deixa entre vore un periodisme molt ranci. La situació és alarmant.

P:El llenguatge es masclista?

Totalment. El llenguatge no solament és masclista, sinó que és un dels mecanismes que el sistema heteropatriarcal empra per imposar-se en la societat, des de tots els nivells, des de el nivell acadèmic fins el nostre parlar més quotidià. I és més, els mitjans de comunicació majoritaris i hegemònics, són els encarregats de perpetuar que siga així.De fet, encara en la RAE (Real Acadèmia Española de la Llengua) hi trobem exemples com aquests: ‘Gozar: Conocer carnalmente a una mujer.’. O ens trobem amb una absència de ‘soldadoras, medicas o carpinteras…’ per tant és evident que encara hi queda molt, molt de camí fins arribar a un llenguatge que siga inclusiu. Però eixa és la vostra tasca com a periodistes, fer que aquest camí siga cada cop més fàcil, sense perdé de vista que el llenguatge és socialment determinant, és a dir, que tot allò que definim és el que dona sentit a la nostra realitat. Per tant, si no hi ha ‘soldadoras’ en la RAE és més probable que seguim pensant que no és un treball al que una dona pugi accedir i desenvolupar la seua tasca laboral sense problemes de caire masclista.

P:Encara hi ha països on es practica el matrimoni infantil, de xiquetes òbviament, que en penseu? I dels matrimonis concertats?

Aquest és un tema delicat, perquè estem parlant d’un delicte, i aquest és un delicte contra la humanitat perquè viola un dels principis més importants de la Declaració Universal dels Drets Humans. No obstant, més enllà d’aquest institucionalisme, la gravetat del fet radica en que és una violència exercida contra una part de la societat vulnerable per dues qüestions; per gènere i per edat. I qualsevol acte que es realitze aprofitant la innocència d’una persona menor per aprofitar-se’n d’ella, ja es un acte de gravetat, però si li atribuïm la condicionant de que també es un acte que es realitza per una qüestió de gènere, es necessari analitzar-lo detingudament, doncs posa de manifest que el context i situació en el que es troba la menor no es un entorn favorable per a la seua llibertat i autonomia com a dona i per tant es un entorn que mereix ser qüestionat i proposat per a un canvi. En els matrimonis concertats, ocorre el mateix, la llibertat d’una o, a sovint de les dues persones que estan predisposades a exercir el contracte està violentada per una decisió que elles mateixes no han pres, i que persegueix l’obtenció d’altres beneficis, ja siguen d’índole social, econòmica o cultural, i que sovint, no son beneficis positius per  la construcció d’una relació d’afecte, respecte e intercanvi mutu, que es suposa que deu ser el matrimoni, entès des de la llunyania de la ideologia judeocristiana. No obstant, pense que no hem d’oblidar que aquestes són pràctiques majoritàriament exercides en altres territoris i contexts diferents als nostres, que es guien per unes determinades pautes polítiques, socials, culturals… que deuen ser tingudes en compte alhora d’analitzar-les i de posicionar-se front a elles.

P:Que penseu de que algunes dones puguin entrar gratis a les discoteques mentre que els homes paguen? Es tracta a les dones com a reclam? O es discriminació positiva?

Sota ningun concepte es pot tractar aquest fet com una mesura de discriminació positiva. De fet, és un acte masclista. Anem a vore, l’interès de que les dones no paguen en algunes discoteques i els homes sí obeeix a principi molt discriminatori i propi de les societats del capitalisme eròtic, que és la instrumentalització del cos de la dona com a reclam per a que els homes entren a aquests llocs. D’aquesta manera mai pot ser una mesura positiva per a les dones ni per a la igualtat, sinó tot el contrari, ja que esta emprant el reclam de la presencia de les dones dintre del local per fomentar que els homes paguen i trien de entre totes les dones que hi ha, perquè si no han que pagar es suposa que la afluència de dones es major en el recinte. És una aberració. De fet ja de per si opine que el pagar una entrada als locals d’oci privats ja de per si denoten una certa discriminació cap al públic que pot o no accedir.

P:Quin missatge enviaríeu a les dones que en Aràbia Saudita plantaren cara a la llei eixint a conduir quan ho tenen prohibit?

Que es senten acompanyades, perquè les dones que estem junt a elles sóm moltes i des de totes les parts del món, i que continuen amb el seu procés de rebel·lia i trencament de la discriminació, perquè la REVOLUCIÓ SERÁ FEMINISTA O NO SERÁ!!!

Font: google

Font: google

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: